Resultats de la cerca frase exacta: 3
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
aferrar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fixar, subjectar. Van aferrar el jou als bous. En nàut., amarrar (la vela plegada) sobre l'antena, la verga o la botavara. Fixar fortament (l'àncora d'una embarcació) al fons. Afermar 2 1. Subjectar (un vaixell) al propi vaixell amb gafes per tal de permetre l'abordatge [...]
aferrar
|
|
2.
aferrament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'aferrar o d'aferrar-se; l'efecte. [...]
|
|
3.
aferrador
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En nàut., corda menuda, que serveix per a aferrar una vela a la botavara, a l'antena o a la verga. [...]
|
aferrar
1 1 v. tr. [LC] Fixar, subjectar. Van aferrar el jou als bous.
1 2 v. tr. [LC] [TRA] En nàut., amarrar (la vela plegada) sobre l'antena, la verga o la botavara.
1 3 v. tr. [TRA] Fixar fortament (l'àncora d'una embarcació) al fons.
1 4 v. tr. [TRA] Afermar 2 1.
1 5 v. tr. [HIH] Subjectar (un vaixell) al propi vaixell amb gafes per tal de permetre l'abordatge.
1 6 v. tr. [LC] Enganxar 2.
2 v. intr. [LC] Una planta o un empelt, arrelar.
3 1 v. intr. pron. [LC] Agafar-se fortament a una cosa. Em vaig aferrar a un pal per no caure.
3 2 v. intr. pron. [LC] No poder separar-se o deseixir-se (d'algú o d'alguna cosa). S'aferra a la seva dona. S'ha aferrat als antics costums i no vol canviar.
3 3 v. intr. pron. [LC] Obstinar-se (en una cosa). S'aferra a la seva opinió. S'aferrava a la seva i no acceptava cap suggeriment.